JA LA TENIM AQUÍ !!!!

Ja la tenim aquí, estic molt molt content, estic feliç com un anís, ahir estava a 38'6 de febre i avui ja no en tinc (bé una mica, bé força...) bueno ni la noto.

Es preciosa, ja friso per provar-la.
Només puc tenir paraules d'agraïment pel meu tió personal, que ell ja sap qui és, per haver-me fet un favor tant gran.
Ens coneixem de fa 4 dies, només em parlat 4 o 5 vegades i l'he vist menys vegades encara, et fa el favor de trobar-te la bici dels teus somnis, amb el preu somiat, me la munta, la deixa apunt i me la porta a casa, i tot desinteressadament. Només puc dir que ja sé qui és el tió, i com caga.!!!

Només puc dir dues paraules,
VISCA EL TIÓ !!!!!
VISCA EN P.......!!!!!
VISCA LA BONA GENT!!!

Només espero que si mai em necessita ja sap on sóc, que ni dec una i de grossa.

PD1. Seguint amb la meva linea, li he fet un present de productes de la terra, i crec que a dins la bossa m'hi he deixat el preu, no és que m'ho hagis de pagar, bé tampoc és que ho puguis canviar.... perdó sóc un desastre ;)

PD2.Desfrenats APRAPAREU-VOS !!!!!!

AQUÍ LA NOVA COMPANYA DE FATIGUES

AQUÍ PART DE LA FAMÍLIA , AMB ELS MEU FILLS,NEBOTS (en falta 1), I CUNAYADA EL DIA DE NADAL

BON NADAL

Demà el caga tió, llàstima de tant de consumisme, però tot i així em segueix agradant el Nadal, família, amics, tiberis, regals (iuju).

Segons m'ha dit un ocellet (no el mateix que vigila els meus fills que es portin bé), potser m'arribi el meu regal a mitjans de la setmana que ve.

QUINA ILU !!!

TIÓ, TIÓ
CAGA TURRÓ D'AQUELL TANT BÓ,
SINO EN TENS MÉS...
CAGA DINERS
SINO EN TENS PROU.....


una bici potser? ;)

BON NADAL A TOTHOM, DESITJO QUE TOTS PLEGATS SIGUEU MOLT FELIÇOS !!!!!!

SORTIDA DEL CUCURUCHO

Avui sortida del cucurucho, pedalear poco y hablar mucho... bé en aquest cas la dita és així.
Per qüestions personals (la Teresa va sortir de marxa amb les col·leguis de cafè), no podia aixecar-me aviat, i per tant no he pogut anar amb els Desfrenats cap al Montgri.

Això sí sempre hi ha alternativa... els Santa Fe, he quedat amb en Garrison alies Mery Popins i en Coste alies Costelino, a les 10 del matí, ens posàvem en marxa a quarts d'onze.

La intenció era fer trossos de la desfrenada, per la part de Gircós i Palera.
Al final han sigut ben bé trossos, perquè me despitat i ens hem desviat bastant de la ruta, ja m'ho diuen que sóc una calamitat amb els camins...

Això sí hem xerrat molt, hem bufat bastant, però ens ho hem passat molt bé, això si alguna caiguda de Costelino "no tinc collons d'afluixar les cales", algun renec de Mery Popins "estic més cremat que la pipa d'un indio".

Hem fet bons corriols de pujada i baixada, i sobretot els hi he ensenyat els de baixada de la Casa Blanca. Després del baixar-lo tantes vegades, no et dones compte de que no és tant fàcil com sembla, per això Costelino i Mery Popins han renegat en algun tram.

Hem arribat a Besalú a les 12 menys 10, o sigui l'hem clavat, ja que hi havíem de ser-hi a les 12, ja que en Garrison estava amenaçat de tallar-li el cap.

Així que encara hem tingut temps d'anar a fer una cerveseta (bé jo un cafè), i fer-la petar encara més.

BONES FESTES A TOTHOM.

PD. Dijous vaig tornar a sortir amb la de carretera fins a sobre Castellfollit, vaig tenir bones sensacions, amb un semi-pique amb un ciclista que no vaig arribar a conèixer... però content com un Ninxul.

RUTA 10 SEGONS SANT LATO (MA O MENOS)

Diumenge, aconsegueixo enredar la família i puc sortir amb els desfrenats. M'aixeco bé de temps i acabo arribant al pavelló malament de temps (mira que sempre li recrimino a en Ferran s'entreté massa, de tal palo tal astilla).

Al arribat ja hi havia uns quants bikers, en 2 grups diferenciats, els que encara volen guerra i els que ja han fet masses guerres i volent tranquilitat, menció especial al capullo de'n Jepi que no té collons de posar-se el casc (tot poble té el seu tonto, aquest és un del nostre... n'hi ha uns quants). Per sort no ve amb nosaltres, perquè només de veure'l m'entra molt mala hostia (reset).

Va arribar "el cunyao" (el meu), i va oferir anar a fer la ruta 10 del llibre d'en Lato "La Vall del Fluvià en Btt", un petita tertúlia i decidim tirar tots junts, i com que la ruta pot tenir diferents variants, que vagi més apurat pot tornar cap a casa a mig fer, al final sortim, Jaume "Cunyao", Àngel, Rescalvo, Paco, Quim, Garrison, Sala i jo.
Així ho fem, direcció cap agafar la pista de Sant Fruitós, primeres suades per arribar-hi, l'Àngel és un diesel i començo a renegar, és qüestió de temps que el motor li comenci a funcionar a ple rendiment.
La pista de Sant Fruitós és odiosa, com es diu a l'argot una pista PESTOSA. No forço gens la màquina, ja que després ho pago car, i no sé què m'espera. Vaig xerrant amb un i l'altra fins que arribem al desvio per anar cap al Collell.
Aquí ens separem ja que en Garrison i en Sala ha tirat direcció la Miana (estan més cremats que la pipa d'un indio), la veritat és que després de molt de temps sense fotre ni brot, ara s'hi tornen a posar... o no.

Travessem el riu Junyell, es travessa bé, i per fi una pujada com deu mana, no és molt dura, aquí ja hi poso una mica més de ritme ja que em trobo còmode, i el camí m'agrada.
A dalt ens reagrupem, i busquem una camí de senglars on hi ha una fita, la fita no hi és, però si que hi ha 2 camins de senglars, triem el que s'enfila cap amunt.

I tant que és de senglars, ens enverdissem bastant, però l'Àngel que va a davant ja diu que veu el final del túnel, bé ho diu unes 20 vegades, ens ho agafem bé i entre conya i conya ja som a baix, dins una finca privada, una mica més i passem pel menjador.

Tirem cap el torn i a partir d'aquí carretera direcció el Santuari del Collell per asfalt. Ens parem a fer un queixalic, un riu...i som-hi... més asfalt direcció Sant Miquel de Campmajor, abans d'arribar-hi ens desviem i anem direcció el Collet de Guixeres.

La pujadeta és força durilla, però no és molt llarga, començo na fent, i al final intento forçar la màquina per arriba bé a dalt.

A dalt ens reagrupem, i fem una baixada made in Àngel, o sigui a tot tai, és una finura baixant, jo hem poso darrera en Rescalvo i a seguir-lo com puc, la veritat és que ara ja els segueixo més bé, i aquesta baixada la disfruto molt.

Travessem el riu un parell o tres de vegades, i en un passallis, hi havia un pam d'aigua, i una mica de verdet... ja em patina la roda de davant... i sense temps per reaccionar, i encara agafat al manillar de la bici, acabo estirat a terra amb tota la part dreta del cos dins l'aigua.... a més en Paco bé al darrera, toca el freno i zas... també a l'aigua.

No ens hem fet malt, i ens hem fotut una fart de riure, això sí... MAMA FRED !!!

A partir esquivem les males idees del Cunyao d'acabar la ruta direcció el Pi de Sant Josep, i l'Àngel ens guia pels camins més directes i ràpids cap a la nostra vila comptal de Besalú.

Al final uns 38 km amb bona companyia i passant-ho bé, que és el que compte.

Arribo a Besalú, ja vaig tard, i a la plaça trobo els de la colla, que fan la passejada (les bicis dels quals es mouen menys que el llavi superior de l'Aznar.
També trobo antics companys de feina, i que mantenim el contacte fent un tiberi cada anys (molt gent).

Arribo a casa, donar dinar als nens, dutxa, i cap Montagut a dinar amb la família Balateu, que els avis d'Argelaguer paguen el dinar, ja que és Sant Dames. Ja som massa família i no cabem a cals avis (llàstima, amb lo bons que són els canelons de la iaia Rosalia).

PD1. Aviat som reis.... CANNON...

PD2.Bona ruta per fer amb bici de carretera, cap a Sant Miquel de Campmajor, el Collell, el Torn, Mieres ...

APROFITANT LA PART FINAL DEL PONT

Dimarts va ser un dia superaprofitat. Ens aixequem preparem els estris, i anem tota la família, amb fills, cunyats-des, nebots, nebodes i l'esperit sant cap al volcà Santa Margarita.

Un dia de vent però molt bona temperatura, una bona excursió pels nens, tot i la pujada, només els has de distreure una mica i ja són a dalt, i menys cansats que jo.
La Teresa ha de pringar totes les pujades amb la Mar carregada a la motxilla, la meva espatlla encara no està al 100% (el cuento dura massa).
Dinar de taper (visca la crisi) i tornada cap a casa.

A la tarda, deixo la família a casa, i m'en vaig amb en Puiu, la Mireia, i l'hurtós cap al... CAMP NOU, la Mireia ha aconseguit unes entrades i ens ha convidat.
Collons quins seients, estavem a tribuna a la 6 fila, quasi a tocar la gespa. Mai havia estat tant ben situat. Hi havia 50.000 persones, deu ni do, això sí crec que la majoria eren guiris, i gent no habitual al camp.
Per més inri, vam sortir a la tele, a mitja part entrevistaven una noia, i nosaltres sortim al darrera. Estava veient els esports del telenoticies i collons si sóc jo !!!!!

L'endemà al matí, no vaig aconseguir aixecar-me d'hora, i per tant em vaig perdre la magnífica sortida dels desfrenats. Tot i això vaig sortir a fer la volta cap a Sant Ferriol, Can Badia, Font de planells (esquivar caçadors), Sagrat Cor i cap a casa.
Vaig agafant la forma(més aviat rodona), però noto que em falta força, això no té cap secret... KM's.

1 PAS ENRERE PER FER-NE 2 ENDAVANT

1 pas enrere per fer-ne dos endavant. Això és la nova estratègia, com que no m'estic trobant molt bé físicament, o sigui que no tiro. He decidit fer rutes més senzilles, i més tranquil·lament per tal de recuperar sensacions, ganes i poc poc poder-me posar una mica a to.

Avui diumenge havia quedat amb el meu cunyat en Jaume, per fer una volat d'uns 80 km per carretera, però veient com estic jo, i que ell està com un toro, li vaig dir que avui aniria amb en Pont i en Peti (que pedala 4 vegades a l'any) a fer una ruta senzill amb Btt.
Al final així a sigut, a quarts de deu (he fet tard), hem marxat direcció Can Ring per fer la desfrenada, amb algun desvio (made in Pont), visita a una casa xulisima que han reformat al mig del bosc, fer petar la xerrada, fins que la xerrameca s'ha acabat, i hem arribat al corriol de pujada dret com la mare que el va ..... hem aguantat com un jabatos, però la veritat és que és dur de collons, això sí saps que és curt, que sinó..... després seguim la desfrenada, cap a la Casablanca, fent el corriol fins l'aqüeducte. Passant pel mig de la nova línia de la llum, altrament dit autopista, es veu que aquesta línia ja l'havien d'haver renovat fa 25 anys.
Un cop a l'aqüeducte anem cap fer la pujada de la mort, que després de molt temps aconsegueixo fer-la sense posar cap peu, en Pont també (però a la segona ;) ), i desprès de trobar la jovenalla que venia de pedalar de Maià (bé algun ja no tan jove), cap a fer les antenes, en Pont va tirant tot davant a uns 10 metres, en Peti com sempre al seu ritme, sin prisa però sin pausa, i vaig aguantant el ritme d'en Pont molt justet, però a la que la cosa és calma, forço la màquina i l'atrapo, quant em poso al seu cantó el cabron accelera i hem torna a deixar enrera, a partir d'aquí baixo pinyons i l'adalanto com un bala, però a l'ultim repetxon, com no, peto com una gla i m'avança sobrat tot rient, cabró !!!!!!!

A partir d'aquí baixada fins a can Travé, cap travessar la carretera, la resclosa, pont de Besalú i cap a casa.
Al final uns 28 km divertit, fent petar la xerrada i molt bona companyia.

A la tarda anem a veure l'espectacle que han muntat els clowns de l'hospital Josep Trueta per recollir diners, es diuen XAROP CLOWN, molt divertit, i a més encantats de col·laborar amb una gent que fa una feina molt important amb uns éssers tant especials per tots nosaltres.
http://www.xaropclown.com/

Dimarts vaig a veure el Barça (partit molt emocionant), i dimecres si encara queda neu m'agradaria anar a fer una ruta amb raquetes (si m'aixeco).

Bon Pont a tothom !!!!

ELS REIS I TORNADA A LA CARRETERA

Avui he tornat a sortir a la carretera, la volta típica fins a Castellfollit, 1 horeta, dinar i cap a la feina.
No he passat fred, ja que anava ben equipat, guants llargs, jaqueta "windstopper", mallot curt, samarreta tèrmica, culot curt, mitges llargues d'hivern, mitjons gruixuts, tapa sabates (cubre botas), buf, tapa orelles. O sigui semblava el ninu de michelin.

Ja està fet, si no passa res estrany, i segons m'han dit segueixo sent bon nen, per reis tindré la CANNONDALE RZ ONE TWENTY 2, de color blanc.
Ja estic impacient, em sembla que aquests reis els espero amb més il·lusió jo que els meus fills (que ja és dir).

VISCA ELS TRES REIS D'ORIENT !!!
http://www.cannondale.com/esp/esp/Products/Bikes/Mountain/Full-Suspension/RZ-One-Twenty/Details/2721-1VL2LGRN-RZ-ONE-TWENTY-2

5-0 I TOT ESTÀ ENTRE 2

Quin bany, no havia mirat mai un partit tant sense patir com el d'ahir, és que jo sóc un culé com els d'abans, amb un 3-o pateixo per si ens fan el 3-1 i ens remunten.
Partit excel·lent els 90 minuts, el pavelló de Besalú ple a tope. Això és futbol, intensitat, pressió, precisió, ganes, força.... futbol total... VISCA EL BARÇA !!!!!

Foto de l'aniversari de la Mar (ja en té 2).
Com podeu veure fan cara de bons nens com els seus pares.

Estic a la recta final per decidir bici, tot i el malt moment (crisi), crec que veient el que ve, potser és el millor moment. Sempre i quant trobi un preu arreglat. Les 2 elegides són:
PD. La preferida és la Cannodale, i possiblement sigui la elegida. Ara tinc clar que no em puc passar del pressupost.

LA RUTA DELS PANTANUS

Dissabte vaig rebre aquest missatge:

Diumenge volem anar les nenes a pedalar.
Coste, Sala, Sararols, jo -> fins a santa magdalena i tornar per la central i jasta
que fa 3 mesos que no agafem la bici.

O sigui ideal per tornar a recuperar sensacions, si més no disfrutar i no maxarcar-se tant.
Si senyor diumenge a pedalar amb els "Santa Fe", anomenats així per la fer que tenen en la seva capacitat d'orientació, i que sobradament demostrat que és totalment nul·la.
Això sí són bona gent i solen estan igual de cremats que jo, bé ara més cremats que jo i tot.

La volta programada, com s'ha dit era anar cap a Maià, Santa Magdalena, Crespià, i cap la central i Besalú. Ruta també anomenda ruta dels pantanus, nom posat per en Pere Estanyol, del qual s'auto declaren deixebles (pobre Pere).

Quedem a les 9:30, i com sempre en Sala ja falla, i en Garrison ja ha de trucar en Sararol i en Coste perquè ja s'escaquejaven. Fa un plugim, fred però res exagerat, dia de pur btt d'hivern.
Comencem la ruta i passem pel coto, pujada de la mort i algun corriol, que com és normal tothom coneix, menys els Santa Fe. Alguna queixa.. però na fent.
Portàvem un bon ritme, això sí sense parar de xerrar (pur btt). Arribem a Maià i comencem a pujar a Santa Magdalena, on comencem a pujar a prou bon ritme i els Santa Fe aguanten com poden fent un digne paper, bé en Coste (que és de la meva quinta), ahir va jugar a futbol tot el partit, i està cuit cuit, però aquí encara aguantava.
Fem un buf a dalt a Santa Magadalena, baixem pel corriol (algun arbre al mig del pas), i anar tirant per pista, travessar la carretera de Figueres, i na fent a bon ritme fins a Crespià.
On agafem la carretera per arribar fins el trencant que ens porta cap a la central.
Pista a bon ritmet i una mica de fangueig, aquí en Coste ja estava fet pols (l'edat no perdona), estava tant fet pols que es va fotre drogues i tot per aguantar (dit legalment gels).
La pista es segueix tota l'estona al cantó del riu, és un tros molt "macu". Fins que arribem a dalt el revolt de Fares, on degut a l'horari, i l'estat dels membres de l'expedició, decidim acabar d'arribar a Besalú per carretera.
La tornada és a tot tai, per acaba de donar el que queda, en Garrisson se'm fica a roda sense donar ni mig relleu, i cridant que m'espaviles. Sort que desseguida ve el repetxon de can Prujà i es queda enrera, i puc afluixar.
Ens reagrupem i direcció al Miqwash, a fer cerveza i patatones. Posada al dia de xafarderies varies i cap a casa, que s'ha d'anar a votar.

Ruta divertida i ben acompanyat.
Gràcies Santa Fe per acollir a un Telatabé que està igual de cuit que vosaltres.

Foto oficial fi de ruta (com ha de ser)
Curiosament ningú portava un duro excepte jo.

Imatge d'arxiu degut a que ell no surt a la foto oficial de la sortida (bàsicament era tirava la foto)

I HAVE A DREAM

De moment és això, un somni, ho estic consultant al coixí (ja que a la Teresa val més no consultar-li, ji ji ji).
No sé si és el millor moment, però començo a estar fart de veure bicis doble, i com a nen malt criat, o com a treballor que te ganes de patejar-se la suor del seu front amb el seu hobbie, TAMBÉ EN VULL UNA.
Estic començant a mirar, assessorar-me i a rumiar-hi molt.... massa. Sóc com els meus fills mirant els catàlegs de reis...
Aquí hi ha alguns somnis:

PD: Tranquils encara no n'he comprat cap ni m'he decidit, que la gent veu la foto de les bicis i ja us penseu que la tinc al garatge de casa.

FOTOS OIX 2010

Per si algú dubtava de mi (no m'estranya tal com anava a les 2 de la nit) aquí teniu la prova de la meva assistència ( més testimonial que res més).

Quin interior que li foto a l'Eruk!!!!!
El paravent fosforito del decathlon, abriga de collons, això sí quant comences a suar no transpira ni a la de tres, i es converteix en una sauna (no existeixen duros a quatre peles).

Un dels dos s'ha equivocat d'estació. El biker aquest en feia 10 com jo, quant anava darrera seu, havia de deixar distància ja que el meu cap quedava a l'alçada d'allà on l'esquena perd el seu nom.

OIX 2010 crònica d'una ressaca

Cap de setmana intens, divendres presentació del llibre de'n Lato, que va ser un èxit.

Dissabte tenia la festa dels quintos del 98, vam deixar els nens amb les avis, i som-hi...
Quina festassa !!!! feia temps que no m'ho passava tant bé, tot i que tenia clar que l'endemà al matí aniria a Oix, no me'n vaig estar de res, com sempre, faci el que faci al 100%, per la qual cosa eren les 2 de la matinada i torrat com un grill !!!!

Després de rebre els ànims de la gent:
- va un altra cubata i prou.
- Igual no et podràs aixecar demà.
- Total hi aniràs a fer el ridícul (com sempre).
- I aniràs, faràs el cafè i tornaràs.

Me'n vaig anar cap a casa, jo ho tenia tot apunt pel matí, així que em vaig prendre un geolocatil (em sembla) i a dormir. Per més inri em va costar agafar el son.

No sé com a les 7 em vaig despertar, i ja no em vaig poder tornar a dormir. Així que em vaig aixecar, el cap no em feia malt, però tenia un fluixera important... tot em queia a terra (manos de manteca). Però sense presses vaig esmorzar, un tall de tortell i cafè (visca el règim), vestir de butifarra (vaia mini talles XXL), carregar al cotxe i som-hi.

Estava una mica grogui, però m'anava despertant... i rumiant... l'objectiu era començar i a veure com anava tot, si cal es fa la curta, i sinó retirada i sinó podi ;).
Arribo a Oix, aparco i començo a trobar coneguts, la penya de Maià, l'Eruk, algun Na fent.... i també em va fer gràcia trobar en Serrat que estudiàvem junts al FP i en Mia, que només ens veiem per la pedalada d'Oix.
També hi havia en Power, que va venir des de Besalú fins a Oix amb bici.
Vaig trobar a faltar l'Àngel de Ca l'Àngel de Fontcoberta, que els últims anys havíem fet gran part de la ruta junts.
Feia fred, però menys que altres anys, fem petar la xerrada i petard per la sortida... surto xino xano, tenia clar que no podia forçar, ja que entre la ressaca i la baixa forma, la cosa podia ser durilla... així que xino xano, anar pujant, la primera pujada anava força bé, em van adelantar un quants d'aquells que dius, ens veurem més endavant segur, i un quants que dius, ja no ens veurem més. Així que fins a travessar la carretera asfaltada de dalt el coll, prou bé, a partir d'aquí ja anava perdent gas, i començava a fluixejar, em va passar l'Eruk (diu que fa 2 mesos que no pedala), però com que encara estava envoltat de molts bikers, es feia suportable, de seguida vaig ser a dalt, descens ràpid ( o això semblava ), en vaig avançar 4 o 5, però de cop el pare de'n Cesc d'Argelaguer em va passar com un llamp !!!
Arribada a l'avituallament, tenia malt d'estomac, així que vaig beure aigua, i menjar una mica de taronja. I vaig estar molt poc, vaig iniciar el descens, em sentia bé baixant, avui tenia el dia, em sentia ràpid, veloç ... i tocat els ous, pujada... i llarga.. llarga... llarga.... i quin pendent.. però que hi farem plat petit i amunt.
Estic content perquè en cap moment vaig haver de posar un peu, portava un ritme lent però constant.
Quant la cosa es va suavitzar, vaig parar un moment a desabrigar-me, l'arrancada va ser duríssima, semblava que portes les rodes rebentades, que la bici peses 1 tona, que el seient s'havia abaixat... però al cap de 5 minuts, es va tornar a activar el mode supervivència i endavant amb les atxes...
Arribo a l'avituallament, segueixo sense poder menjar, així que taronja i aigua na tirant. Començar un zona de basses i fang, a la primera bassa, semblava que hi havia un corriol per esquivar-la, però al veure alguna rodera, la vaig passar pel mig, i tant pel mig, parat al mig amb aigua al mig bessó (fred de peus!!).
Així que a partir d'aquí totes les basses a tot trap, enfangat i moll, i disfrutant com un nen petit.. això si la bici grinyolava per tot arreu, de tant en tant la cadena s'enganxava...
Vaig anar tirant fins que veig un biker que ha petat el canvi, em demana eines, i jo li dic i tant, collons me les he deixat a casa... no podria canviar ni una punxada. Va arribar un altra biker i li va deixar les eines, així que vaig anar tirant.
Aquí començava un tram de puja i baixa, jo anava fent però m'anava apagant, cada vegada anava més lent, fins que em va passar un aspre, i vaig aprofitar per seguir-lo un tros i així espavilar-me...
Al final baixada fins al Vall d'Ormoier i repetxon cap a Oix, a mitja pujada tenia un malt de ventre intens, tenia un pixera... així que paro i ... quin descans, mentre arriba l'Eruk, i tot fent-la petar arribem junts a Oix.

Sorteig, que no em va tocar per 1, butifarra, algun s'enreia de la mala pinta que feia...(amb raó). I cap a casa. Abans de marxar vaig oferir a en Power tornar-lo amb cotxe, i em va dir que tocava fer km i que tornava en bici... aquests de ciutat són ben boits.

Que aquesta tarda tocava anar a teatre a Olot amb la Teresa i el nens, a veure els 3 porquets.
Això sí que és una triatlò.

Vaig aguantar bé, però a les 9 del vespre, després de posar a dormir els nens, i també m'hi vaig posar, fins avui a les 8 del matí. Estic fet una coca, amb un refredat de campeonato, però amb ganes de tornar a pedalar, i de posar-me un mica en forma.

No vaig pensar a engegar el compte quilòmetres, i quant ho vaig fer, no anava gaire fi, anava a estones... així que si vam sortir a les 9:30 i vaig arribar cap a les 12:15, van ser unes 2:45 bon tute.

PREVIA OIX

Desprès d'una setmana tranquil·la, dimarts fisio per posar-ho tot a lloc, esquena, cames.... la veritat és que vaig sortir del fisio que semblava que m'havia atropellat un tren, però al cap dos dies estic com nou... (bé... dins el possible).

Quant vaig al fisio al·lucinent de com poden estar de carregades i dues com un roc les meves cames... per sort, avui a part del fisio n'hi havia un altra en pràctiques, o sigui un per cada cama, un trio en tota regla.
Ah l'espatlla encara m'esta tocant la moral, però la guardo per curar per la setmana que ve.
Dijous vaig sortir amb la de carretera fins a sobre castellfollit. Com sempre vaig començar anant a passejar i al trobar-me bé vaig acabar anant a tot el que podia. Em vaig proposar fer la pujada de Castellfollit amb els pinyons del mig (el plat mitjà per suposat), i no baixar de 20km/h, ho vaig aconseguir, però sentia els batecs del cor hasta al clatell. I desprès mantenir el ritme sense mai passar del limit, o sigui el que jo suposo 80-85%.
Al final van sortir 32km en 1:05, o sigui que per mi no va ser gaire un passeig.
Vaig sortir sense menjar res en les últimes 3 hores ni durant la hora de ruta, i tornant, el bessó em va donar algun avís de rampa.

Avui descans, bé, avui cita social amb tots els bikers a la presentació del llibre de'n Lato.
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1082

Dissabte, la prova de foc, sopar i festa dels "quintus" que aquest any fan 30 anys, buf quina por.
Diumenge contra tots els elements existents, son, ressaca, vent, fred.... cap a oix, a la pedalada mítica de la Garrotxa, on qui hi va una vegada repeteix !!!!
Ens hi veiem !!!!!!!!!!!!
http://www.facebook.com/group.php?gid=327864405715
http://ovoxo-oix.blogspot.com/

SANT LLORENÇ DE LA MUGA (84km)

Diumenge, gràcies a la família m'ho puc muntar, però haig de sortir tard i per tant surto sol. Avui toca carretera, bàsicament perquè tinc la btt fet una coca desprès de la trontollada de l'altra dia.

He sortit de casa a quarts de 10 i he tirat direcció Avinyonet de Puigventós, el clima era càlid, però feia fresca, per tant el "manguitus" i el buf van de perles.
Vaig tirant a un ritme viu però sense passar-me, els tobogans de la carretera de Figueres no s'acaben mai, però com que és el principi, cap problema.
Arribo a Avinyonet amb una mitja de 32 km/h, per mi, una mica massa ràpid. Em costa molt controlar-me quant vaig sol, i desprès ho solc pagar.
A Avinyonet vaig direcció Llers, passant pel cantó del camp de fútbol, la carretera es comença a empinar i la carretera està en bon estat però té molts bonys.
Mica en mica vaig pujant pinyons, fins que poso el plat mitjà, na tirant i la cosa es va empinant, apaereixent un parell de rampes que se'm fan molt dures, em costa mantenir el plat mitjà, però em resisteixo a posar el petit, així que apreto les dents fins que supero la part més dura, i la cosa es suavitza més. I així arribo fins a LLers.
A partir d'aquí carretera en lleugera pujada fins a Terradas, cap pujada forta però na fent. Anava prou bé de forces i estava disfrutant del paisatge i de la bici (és increïble les palles mentals que tens quant pedales sol per carreteres solitàries).
A Terrades vaig seguir direcció Sant Llorenç de la Muga, per arribar-hi, primer es va pujant com fins ara, però de cop hi ha un descens bastant ràpid (ja ric, ja que després l'hauré de pujar).
A sortir de Terrades hi ha un trencant a la dreta que va capa a Biure i Boadella, bon lloc per la pròxima ruta.
Arribo a Sant Llorenç, però decideixo continuar fins a Albanyà... però veig que porto més de 40km, les forces fallen, es tard i encara em queda la tornada, així que al cap de un parell de km i davant d'un càmping, reculo i torno cap a Sant Llorenç.
Vaig al centre del poble, on en una pizzeria-restaurant-fleca-cafetèria demano 4 croasants de xocolata petits i un cafè, mentre llegeixo el diari, un "luju".
Canvio l'oli de les olives, i sant tornem-hi. La pujada de sortida del poble m'espera...
Sorprenentment la pujo bastant a ritme i amb forces... arribo fins a Terrades on em desvio cap a Cistella. La carretera és estreta i hi ha alguna pujadeta, però cap de forta.
No vaig sobrat però encara em queden forces i coco, i els km passen volant.
I n'ha tirant arribo a Avinyonet, i d'aquí fins la carretera que va de Figueres a Besalú. Només de sortir a la carretera em noto un fort vent lateral, avanço a 23-24 km/h, ara ja em sento molt cansat, les cames em fan malt, el cul, l'espatlla. I el coco el tinc més "pa lla que pa qui".
Passo 4 o 5 km que estic agobiadíssim. Però acabo recuperant el coco i començant a tenir pensaments més positius, cosa que fa que les cames es posin en modo supervivència.
Així he arribat a casa, xino xano a les pujades i apretant un mica als planers... i al final trinxat trinxat però feliç feliç!!!!

A arribar, dutxa, dinar, anar a buscar nens, i preparar la festa d'Aniversari de la Mar que celebrem a la tarda, sí la princesa de casa fa 2 anys. Felicitats Mar !!!!!!!

Dades del meu crono:
83,3 km 3:08 h. de pedalar.

Dades el meu gps manual:
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=190888

Dades de meu cos:
Estic fet una coca però feliç com una anís.

Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga

AUTOPISTA AL MIG DEL BOSC

Ahir encara em durava una mica el malt de tot de dissabte, i vaig decidir sortir a córrer xino xano, com sempre al migdia, arribo a casa, i sense menjar res (sinó em va "flatu") arrenco.

Em vaig proposar no forçar en cap moment, i ho pensava complir. Vaig sortir de casa i vaig anar direcció can Ring i baixar capa la coto, a partir d'aquí cap a bellestar i pujar la pujada de la mort, que vaig fer caminant lleuger, ja que el tendons d'aquiles es queixaven molt (baja com en Xavi ,ji ji ji, però jo sí que he renunciat a la selecció espanyola).
A partir d'aquí baixar fins el riu, i per corriol tornar a sortir darrera als camps de bellestar. Aquí ja vaig començar a veure alguna cosa rara, no sabia que era però alguna cosa fallava.
Vaig anar tirant i vaig veure que el que abans era el corriol per on passava part de la última desfrenada s'havia convertit en una pista, quasi carretera que s'enfilava direcció gircós. I després vaig veure els currantes i la destrossa completa, que és que al cantó de la nova autopista hi ha tot un llam de pista neta per on estan muntant torres de llum, no sé si d'alta, mitja o baixa...
Però collons!!!!! havia de passar per allà, quant tenim el pont de la variant quasi allà mateix !!!!! així va el país, i el món, no se pas que els hi deixem als nostres fills!!!!!

A al final van ser 6km en 40 minuts (ja us ho he dit xino xano).

Avui la he tornat a fer en bici, quines agulletes que tinc... però en comparació a les altres vegades són poques.
Doncs això, avui hi he tornat per tirar fotos, i he seguit la pista fins que he trobat les màquines en un punt sense sortida, on aviat ni faran sortir una.
A partir d'aquí he descobert un corriol nou (almenys per mi) que empalma amb el de la desfrenada, emprenyat i cap a casa.

PD. Sembla estrany, a Besalú per culpa de quatre dinosaures no tenim collons de fer un carril bici digne que volti tot el poble, i en canvi tindrem una autopista al mig del bosc (gratuït ja ho veurem).

ALTA GARROTXA = PAJARON

Avui dissabte he quedat amb "les dos torres" per anar a pedalar, ja que la tercera torre (castanya) s'ha rajat com sempre.
Les dos torres, Pont (1,99), Patri (1,90) i jo (1,67) hem marxat a les 8 de Besalú, hem carregat les bicis, i cap a Albanyà a fer la ruta 8, la ruta de l'alta Garrotxa, 48km i 1400 de desnivell.
Hem sortit de davant del càmping d'Albanyà, temperatura agradable, però fresqueta, seguim les marques de la ruta 8 pel cantó del Muga.
La cosa es posa seria, només de començar les rampes ja són dures per no dir duríssimes. Començo bé de forces i els dos llargaruts van seguint, en Patri ben tranquil, i en Pont com últimament en els inicis que no pot amb la seva ànima.
Es parent a desbrigar-se i jo segueixo anar fent, en Pont es va posant a to, ens reagrupem i tots tres anem tirant, la pujada és llarguíssima i les pendents són considerables, no s'acaba mai, comença a fer mala pinta.
Vam arribar fins a peu del camí que puja a l'església de Sant Bartomeu de Pincaró. Em sentia força cansat i portàvem molt pocs km.
A partir d'aquí ja anava com podia, els anava seguint com podia, a les pujades m'agafaven 10 o 15 m, i quan aquest no eren tant fortes els atrapava. Era una constant pujar.. pujar... pujar ... pujar baixar... pujar.. pujar..., estava mort de gana, i em paro en una font natural a fer una petita queixalada i unes fotos, i torna a ... pujar.. pujar
Les Torres m'esperen i fins que arribem a l'Hostal de la Muga, fet una merda i amb només 18 km.
D'Hostal ja només en queda el nom, ja que actualment està tot abandonat. Mengem una mica, fotos, mirar mapa i... !!!!!!! no trobo les ulleres, merda me les he deixat a la font, els dos llargaruts es fan el longui, i sol com un mussol reculo quasi 2 km d'anar de baixada i 2km de tornar de pujada per recuperar les meves estimades ulleres. A ritme alegre per no fer-los esperar aquí sí que ja acabo de cavar la meva tomba... arrenquem com no... pujada.. pujada ... pujada...
Començo a portar un pajarin a sobre, no els puc seguir, aguanto el plant mitjà com puc, i a estones el molinet per relaxar la situació. A trossos la pujada es suavitza i les dos torres m'esperen, i com jo ho hauria fet, aprofiten per fer una mica de mofa del meu estat precari ( o sento pel meu malt humor).
I res... pujar... pujar...pujar... ara sí que ho faig tot amb molinet, ara sí que porto un pajaron pajaron, fins arribar a dalt un turó on es divisava al "quinto pino" el final de la nostra pujada, el coll de bassegoda. Les cames no fan malt sinó que les noto buides, com si només hi hagués la carcassa, i com si la bici peses 50kilos...
I sant tornem-hi baixada durilla, i pujada a ritme de molinet, vaig arribar a anar a 4km/h, en Pont el veia 20metres més endavant, que també començava a flaquejar(ja era hora) i en Patri ben pantxo a davant... no m'estranya pesa 5 kilos menys que jo i fa dos pams més d'alt.
Un cop a dalt, recupero el bon humor i unes miques de forces, ens abriguem una mica i cap avall, ara sí que s'han acabat les pujades.
Baixada dura, quedo amb l'esquena destrossada, i les cames es posen dures com rocs, anar canviant de pose perquè no vinguin rampes.
Pel camí ens parem a Can Nou, amb servei de menjar i beure. Unes olivetes i coca-coles i com uns reis... això és la btt.
A partir d'aquí baixada a tot trap fins al punt de sortida, on arrisco una mica més del compta i com un gat vell (per no dir traïdor) agafo uns metres de distància i llanço un llarg esprint fins l'arribada.
O sento patri m'has perdonat la vida 50 km i jo t'he tret la victorià en 1km.. ji ji ji

Al final 52km en 4 hores de pedalar... deu ni do
http://es.salines-bassegoda.org/centro-btt/rutas-btt/ruta-btt-08-la-alta-garrotxa-423.html

Ruta molt guapa si estàs en forma.
Ruta duríssima si estàs com jo, i a més i sumés que en els últims 15 dies havia pedalat 1 hora, i havia estat tota la setmana malalt.. (excuses de cremat).
Ruta ben marcada i val la pena anar a fer rutes diferents a les de sempre.

PD. Gràcies torres per esperar-me, i aguantar el meu malt humor en certs moments... això sí a l'esprint final sóc invencible.
Feia temps que no patia tant com avui, a mig camí pensava en vendre la bici, no pedalar mai més, no fer més de 30 km mai més, no anar a oix...
Però res ara ja estic recuperat... o no...

Abans de començar

Sant Bartomeu de Pincaró

Hostal de la Muga (començament de l'agonia)

En pont a la útima rampa

Jo al final de la última pujada ( o el que quedava de jo)

Una placa en reconeixement a l'últim trobador català en Fonsu de Lliurona

Les dos torres

Lo millor de la ruta, els amics, el menjar i el beure