Déu ni do !!!! abans de res dir que la venjança serà terrible, ja us ho trobareu a la Desfrenada!!!
Sense rencor eh !!!
No era el millor recorregut pel meu estat de forma, però si per recordar-me'l. Vaig fer la volta mitjana (si faig la llarga encara estaria pujant la la trivana).
Recorregut trencacames total, això sí corriols de baixada guapissims i ràpids, algun una mica xungo, però es podien baixar perfectament tots.
Ja de bon principi em vaig arrossegar, intentava seguir algú, i s'escapava, això sí ho vaig intentar, no fos cas m'apareguessin les forces. Però ja al 1 avituallament em vaig parar, a posar aigua (encara portava la que havia sobrat el dia abans), glop de coke, xindria i meló, o sigui tuti pleni.
A partir d'aquí ja em vaig ajuntar amb l'Hurnós d'Argelaguer, i un que anava amb un mallot vermell, i fins al final vam anar junts. La mare que el va salar, baixa com un tiro, em costava un ou poder-lo seguir a les baixades, i a les pujades tots dos posavem el modo diesel i au a arrosegar-nos.
La veritat és que em vaig rallar molt fins a la meitat del recorregut, una menjada de tarro considerable, però a partir d'aquí, tot i patir igual, vaig posar el modo dominguero i fins el final.
Bé, en un parell de baixades, em vaig haver d'abraçar a un arbre (em deu faltar carinyo), per no fotrem-la de caps, i porto el braç ben marcat
I seguir amb la tàctica aguantar com es pugui a les pujades i baixar a saco els corriols, i així ho vaig fer el de palera i Lligordà, vaig deixar a tots que que anavem al grup enrera, vaig baixar molt a saco, com mai!! però de cop sento, quin corriol més ben parit !!! l'Hurnós !! qui el va parir, faig la baixada de la meva vida, i el tiu tan panxo al darrera meu.
A partir d'aquí na tirant fins a can Travé, fins que vaig fer la meva ninxulada, veiga que arribavem al final, i vaig veure un parell de bikers a davant, 1 dels quals anava sobrat, i vaig fotre axassu, els passo com un llamp, diguent va que ja està, el que anava sobrat es va picar fort, perquè al cap de 100 m. ja em passava i marxava com un excel·lació (magnífica demostració, sort meva que sinó arriba a casa sense suar). La sorpresa va ser que no era el final, ja que ens feia fer un bucle per no ser on, la cosa es començava a fer eterna.
Al final vaig arribar prou cuit, però prou content, quant arribes tot es patria. Fer petar la xerrada i cap a casa.
PD1. Durant la cursa a darrera el segueró hi havia un corriol, recent obert, supert dret i amb poc adherencia, que tots pujavem a peu, fins que va arribar un de l'escoleta (no sé qui era perquè em foto un liu amb els seus noms), que havia tingut un problema mecànic, i la va pujar tota sense ni un peu, una mica més i deixem les bici per aplaudir, sí senyor olé sus huevos!!!!
PD2. El dissabte vaig anar fins a Can Agustí de Riu amb la bici (des de Sadernes) al mare que em va fer, quines rampes!!.
Ah, demà hi torno a anar, ja que m'hi vaig deixar les ulleres d'anar amb bici.
PD3. A en Pitre, que feia 1 any que no anava amb bici, i li vaig deixar la meva bici vella.... em va treure 10 minuts (no coment).... bé sí, l'any que ve no te la deixo.
PD4. Avui faig 35 anys, i com diuen el vells, que per molt anys pugui pedalar amb tots vosaltres per aquest monts de déu.
PD5 i última. Segurament, i salvo milagro, el Ninxuls no estarem a la triatló popular de Banyoles, ja que el nedador titular s'ha rajat (nugró ets un cagat!!!) i de moment no hi ha voluntaris. Com diu en Peti, potser és una senyal!!!!
Sense rencor eh !!!
No era el millor recorregut pel meu estat de forma, però si per recordar-me'l. Vaig fer la volta mitjana (si faig la llarga encara estaria pujant la la trivana).
Recorregut trencacames total, això sí corriols de baixada guapissims i ràpids, algun una mica xungo, però es podien baixar perfectament tots.
Ja de bon principi em vaig arrossegar, intentava seguir algú, i s'escapava, això sí ho vaig intentar, no fos cas m'apareguessin les forces. Però ja al 1 avituallament em vaig parar, a posar aigua (encara portava la que havia sobrat el dia abans), glop de coke, xindria i meló, o sigui tuti pleni.
A partir d'aquí ja em vaig ajuntar amb l'Hurnós d'Argelaguer, i un que anava amb un mallot vermell, i fins al final vam anar junts. La mare que el va salar, baixa com un tiro, em costava un ou poder-lo seguir a les baixades, i a les pujades tots dos posavem el modo diesel i au a arrosegar-nos.
La veritat és que em vaig rallar molt fins a la meitat del recorregut, una menjada de tarro considerable, però a partir d'aquí, tot i patir igual, vaig posar el modo dominguero i fins el final.
Bé, en un parell de baixades, em vaig haver d'abraçar a un arbre (em deu faltar carinyo), per no fotrem-la de caps, i porto el braç ben marcat
I seguir amb la tàctica aguantar com es pugui a les pujades i baixar a saco els corriols, i així ho vaig fer el de palera i Lligordà, vaig deixar a tots que que anavem al grup enrera, vaig baixar molt a saco, com mai!! però de cop sento, quin corriol més ben parit !!! l'Hurnós !! qui el va parir, faig la baixada de la meva vida, i el tiu tan panxo al darrera meu.
A partir d'aquí na tirant fins a can Travé, fins que vaig fer la meva ninxulada, veiga que arribavem al final, i vaig veure un parell de bikers a davant, 1 dels quals anava sobrat, i vaig fotre axassu, els passo com un llamp, diguent va que ja està, el que anava sobrat es va picar fort, perquè al cap de 100 m. ja em passava i marxava com un excel·lació (magnífica demostració, sort meva que sinó arriba a casa sense suar). La sorpresa va ser que no era el final, ja que ens feia fer un bucle per no ser on, la cosa es començava a fer eterna.
Al final vaig arribar prou cuit, però prou content, quant arribes tot es patria. Fer petar la xerrada i cap a casa.
PD1. Durant la cursa a darrera el segueró hi havia un corriol, recent obert, supert dret i amb poc adherencia, que tots pujavem a peu, fins que va arribar un de l'escoleta (no sé qui era perquè em foto un liu amb els seus noms), que havia tingut un problema mecànic, i la va pujar tota sense ni un peu, una mica més i deixem les bici per aplaudir, sí senyor olé sus huevos!!!!
PD2. El dissabte vaig anar fins a Can Agustí de Riu amb la bici (des de Sadernes) al mare que em va fer, quines rampes!!.
Ah, demà hi torno a anar, ja que m'hi vaig deixar les ulleres d'anar amb bici.
PD3. A en Pitre, que feia 1 any que no anava amb bici, i li vaig deixar la meva bici vella.... em va treure 10 minuts (no coment).... bé sí, l'any que ve no te la deixo.
PD4. Avui faig 35 anys, i com diuen el vells, que per molt anys pugui pedalar amb tots vosaltres per aquest monts de déu.
PD5 i última. Segurament, i salvo milagro, el Ninxuls no estarem a la triatló popular de Banyoles, ja que el nedador titular s'ha rajat (nugró ets un cagat!!!) i de moment no hi ha voluntaris. Com diu en Peti, potser és una senyal!!!!
